El passat dijous 23 d’abril, festa de Sant Jordi i Dia del Llibre, al Col·legi Major Rector Peset, de València, es procedí al lliurament dels Premis de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), convocats enguany per primera vegada. L’acte fou presidit per Andrés Pedreño, Fernando Romero i Pedro Ruíz Torres, rectors de les  universitats d’Alacant, Jaume I, de Castelló de la Plana, i València respectivament. Hi va assistir un centenar de persones.

D’acord amb les bases, l’objectiu d’aquest certamen és atorgar una distinció a llibres publicats l’any anterior en diverses especialitats, prenent en compte tots els apareguts al País Valencià o a fora, d’autors valencians, i els de temàtica filològica centrats en aquest àmbit territorial.

Amb aquesta iniciativa, l’IIFV pretén a més eixamplar i aprofundir la seua relació amb el món literari actual, més enllà de les tasques acadèmiques i investigadores que li són pròpies i que desenvolupa a través de cinc seccions: literatura medieval i moderna, literatura contemporània, lingüística sincrònica, lingüística diacrònica i sociolingüística i educació. És alhora una mostra de suport a l’activitat editorial valenciana.

D’acord amb les bases, les obres que optaven als premis podien ser presentades per editorials o autors i també pels membres dels dos jurats, constituïts per membres de l’IIFV, crítics i especialistes.

El premi a la creació literària comprenia els distints gèneres i va ser concedit als autors i obres següents, d’acord amb les consideracions indicades en les actes i de les quals extractem en aquestes notes els paràgrafs més significatius.

En assaig, l’obtingué el periodista i escriptor Enric Sòria (Oliva, 1958), per Incitacions, publicat per Tàndem, «un recull de textos sobre temes literaris, que palesen una amenitat singular, una llengua rica i precisa i un bagatge cultural, que consoliden la trajectòria d’aquest escriptor d’Oliva i el converteixen en un dels nostres assagistes més rellevants». Els articles aplegats van aparéixer inicialment a Daina, Avui, El temps i Dise.

En l’apartat de narrativa, el va rebre el biòleg i escriptor Martí Domínguez Romero (Madrid, 1966), per Les confidències del comte de Buffon, editat per 3i4, «novel·la històrica que permet als lectors endinsar-se en un univers ficcional ben construït que recrea la vida científica i literària del gran segle XVIII francés.»

En el de poesia, va ser premiada Maria Beneyto, per Elegia de pedra trencadissa, d’Editorial Bromera, recull en el qual el jurat remarcà «l’alta veritat literària» dels poemes i que confirma «la trajectòria poètica en el nostre idioma» de l’autora. L’obra és «un cant que recupera records i contempla la vida aliena amb l’emoció continguda que donen els anys». Beneyto (València 1925) és també coneguda per la seua obra narrativa.

El guardó de literatura infantil s’atorgà a Montse Gisbert, Carmela Mayor i Llorenç Giménez, per Les endevinalles de Llorenç, de Tàndem, llibre «ple d’enginy i amb pinzellades poètiques». Llorenç Giménez, mestre, és ben conegut com a contacontes, una forma de narrativa oral que ell va introduir —o reintroduir— fa alguns anys al País Valencià.

El premi de literatura juvenil l’aconseguí el llicenciat i professor Àlan Greus (Alginet, 1967), per L’amulet egipci, de Bromera, «escrit amb un llenguatge ric, alhora popular i culte» que «esdevé un text comparable a molts dels clàssics del gènere» policíac que recrea. La novel·la havia obtingut ja el Primer Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil, concedit el 1996, en el marc del certamen anual organitzat per l’editorial d’Alzira.

En l’epígraf de traducció, es premià el poeta Ramon Dachs (Barcelona, 1959) i Anne-Hélène Suárez (Barcelona 1960), per Cent un juejus de Xina Tang, aparegut amb el segell de la IVEI, que recull les creacions de cinquanta-tres poetes de l’època de la dinastia Tang, «un període considerat com a clàssic o, si més no, com un dels més brillants de la literatura xinesa».

Pel que fa al premi de teatre, recaigué en la Sala Escalante, de València, per una temporada escènica que culminava «una trajectòria de deu anys, destinada a un públic escolar».

Formaven el jurat del Premi de creació literària Vicent Simbor i Roig, com a president, Vicent Alonso, Josep Lozano, Carme Miquel, Vicent Salvador, Francesc Calafat i Manuel Molins, com a secretari.

El premi per a estudis lingüístics o literaris el va obtenir el professor de la Universitat de València Marco Antonio Coronel Ramos per L’Ausiàs March llatí de l’humanista Vicent Mariner, obra editada per la IVEI i prologada per Germà Colón.

Es va valorar en l’edició els mèrits filològics, traductològics i ecdòtics que hi concorrien. Així mateix va tenir en compte l’interés literari i cultural d’aquest treball, el qual «ve a omplir un buit cridaner en la bibliografia ausiasmarquiana alhora que obri unes vies inèdites d’indagació estètica i ideològica en l’àmbit de la transmissió i recepció de la poesia d’Ausiàs March al llarg del segle XVII». L’obra —que ja havia obtingut un premi de l’Institut d’Estudis Catalans— presenta i estudia la versió llatina de Mariner i s’endinsa, a més, en la identificació de les fonts marquianes en què es degué basar el traductor siscentista.

El jurat estava integrat per Rafael Alemany, que el presidia, Enric Balaguer, Manuel Pérez Saldanya, Emili Casanova, Vicent Pitarch, Antoni Laguna i Francesc Pérez i Moragón, que exercia les funcions de secretari.

Els dos jurats, conjuntament, van atorgat el premi de periodisme a l’escriptor i col·laborador de diversos diaris de València i Barcelona Francesc de Paula Burguera i Escrivà (Sueca, 1928) —de qui recentment s’ha editat un recull de textos en què es ressegueix tota la seua tasca com a columnista d’opinió—, «pels articles publicats durant 1997 al diari Levante-El Mercantil Valenciano». En aquests escrits —remarcava el dictamen del jurat—, igual que en la seua llarga i fecunda vida periodística, l’autor s’ha caracteritzat pels coneixements i la defensa dels temes valencians i, molt especialment, per la defensa de la identitat lingüística, la qual ha sabut divulgar conjugant els criteris filològics, el bon humor i la cordialitat, amb la claredat i l’eficàcia expositiva que exigeix la comunicació de masses.»

Igualment van atribuir el del llibre millor editat a La línia de la mar, de Josep Palàcios (Sueca 1938), «mostra de la seua saviesa en l’art de la tipografia». L’obra està il·lustrada pel pintor Manuel Boix.

Els guanyadors van rebre el símbol dels premis, una estatueta de l’artista gràfic Rafael Amorós, i els diplomes acreditatius. Maria Beneyto va estar representada per Josep Ballester.

En el variat panorama que ofereixen els certàmens literaris que regularment tenen lloc al País Valencià, aquests de l’IIFV semblen establir una forma pròpia en combinar l’estímul a l’activitat literària amb el reconeixement de les millors entre les nombroses recerques filològiques elaborades al país. Són un punt de confluència que no s’interfereix amb altres convocatòries i que miren de donar una major repercussió social a l’activitat universitària.

L’IIFV ha nomenat recentment la comissió encarregada de preparar la convocatòria dels Premis de la Crítica per al 1999, en els quals és probable que es modifiquen determinats aspectes estructurals i organitzatius.