El passat
dijous 23 d’abril, festa de Sant Jordi i Dia del Llibre,
al Col·legi Major Rector Peset, de València, es procedí
al lliurament dels Premis de la Crítica de l’Institut
Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), convocats
enguany per primera vegada. L’acte fou presidit per
Andrés Pedreño, Fernando Romero i Pedro Ruíz Torres, rectors
de les universitats d’Alacant, Jaume I, de Castelló
de la Plana, i València respectivament. Hi va assistir un
centenar de persones.
D’acord
amb les bases, l’objectiu d’aquest certamen
és atorgar una distinció a llibres publicats l’any
anterior en diverses especialitats, prenent en compte tots
els apareguts al País Valencià o a fora, d’autors
valencians, i els de temàtica filològica centrats en aquest
àmbit territorial.
Amb
aquesta iniciativa, l’IIFV pretén a més eixamplar
i aprofundir la seua relació amb el món literari actual,
més enllà de les tasques acadèmiques i investigadores que
li són pròpies i que desenvolupa a través de cinc seccions:
literatura medieval i moderna, literatura contemporània,
lingüística sincrònica, lingüística diacrònica i sociolingüística
i educació. És alhora una mostra de suport a l’activitat
editorial valenciana.
D’acord
amb les bases, les obres que optaven als premis podien ser
presentades per editorials o autors i també pels membres
dels dos jurats, constituïts per membres de l’IIFV,
crítics i especialistes.
El premi
a la creació literària comprenia els distints gèneres i
va ser concedit als autors i obres següents, d’acord
amb les consideracions indicades en les actes i de les quals
extractem en aquestes notes els paràgrafs més significatius.
En assaig,
l’obtingué el periodista i escriptor Enric Sòria (Oliva,
1958), per Incitacions, publicat per Tàndem, «un
recull de textos sobre temes literaris, que palesen una
amenitat singular, una llengua rica i precisa i un bagatge
cultural, que consoliden la trajectòria d’aquest escriptor
d’Oliva i el converteixen en un dels nostres assagistes
més rellevants». Els articles aplegats van aparéixer inicialment
a Daina, Avui, El temps i Dise.
En l’apartat
de narrativa, el va rebre el biòleg i escriptor Martí Domínguez
Romero (Madrid, 1966), per Les confidències del comte
de Buffon, editat per 3i4, «novel·la històrica que permet
als lectors endinsar-se en un univers ficcional ben construït
que recrea la vida científica i literària del gran segle
XVIII francés.»
En el
de poesia, va ser premiada Maria Beneyto, per Elegia
de pedra trencadissa, d’Editorial Bromera, recull
en el qual el jurat remarcà «l’alta veritat literària»
dels poemes i que confirma «la trajectòria poètica en el
nostre idioma» de l’autora. L’obra és «un cant
que recupera records i contempla la vida aliena amb l’emoció
continguda que donen els anys». Beneyto (València 1925)
és també coneguda per la seua obra narrativa.
El
guardó de literatura infantil s’atorgà a Montse
Gisbert, Carmela Mayor i Llorenç Giménez, per Les endevinalles
de Llorenç, de Tàndem, llibre «ple d’enginy
i amb pinzellades poètiques». Llorenç Giménez, mestre,
és ben conegut com a contacontes, una forma de narrativa
oral que ell va introduir —o reintroduir—
fa alguns anys al País Valencià.
El premi
de literatura juvenil l’aconseguí el llicenciat i
professor Àlan Greus (Alginet, 1967), per L’amulet
egipci, de Bromera, «escrit amb un llenguatge ric, alhora
popular i culte» que «esdevé un text comparable a molts
dels clàssics del gènere» policíac que recrea. La novel·la
havia obtingut ja el Primer Premi Bancaixa de Narrativa
Juvenil, concedit el 1996, en el marc del certamen anual
organitzat per l’editorial d’Alzira.
En l’epígraf
de traducció, es premià el poeta Ramon Dachs (Barcelona,
1959) i Anne-Hélène Suárez (Barcelona 1960), per Cent
un juejus de Xina Tang, aparegut amb el segell de la
IVEI, que recull les creacions de cinquanta-tres poetes
de l’època de la dinastia Tang, «un període considerat
com a clàssic o, si més no, com un dels més brillants de
la literatura xinesa».
Pel
que fa al premi de teatre, recaigué en la Sala Escalante,
de València, per una temporada escènica que culminava «una
trajectòria de deu anys, destinada a un públic escolar».
Formaven
el jurat del Premi de creació literària Vicent Simbor i
Roig, com a president, Vicent Alonso, Josep Lozano, Carme
Miquel, Vicent Salvador, Francesc Calafat i Manuel Molins,
com a secretari.
El premi
per a estudis lingüístics o literaris el va obtenir el professor
de la Universitat de València Marco Antonio Coronel Ramos
per L’Ausiàs March llatí de l’humanista Vicent
Mariner, obra editada per la IVEI i prologada per Germà
Colón.
Es va
valorar en l’edició els mèrits filològics, traductològics
i ecdòtics que hi concorrien. Així mateix va tenir en compte
l’interés literari i cultural d’aquest treball,
el qual «ve a omplir un buit cridaner en la bibliografia
ausiasmarquiana alhora que obri unes vies inèdites d’indagació
estètica i ideològica en l’àmbit de la transmissió
i recepció de la poesia d’Ausiàs March al llarg del
segle XVII». L’obra —que ja havia obtingut un
premi de l’Institut d’Estudis Catalans—
presenta i estudia la versió llatina de Mariner i s’endinsa,
a més, en la identificació de les fonts marquianes en què
es degué basar el traductor siscentista.
El jurat
estava integrat per Rafael Alemany, que el presidia, Enric
Balaguer, Manuel Pérez Saldanya, Emili Casanova, Vicent
Pitarch, Antoni Laguna i Francesc Pérez i Moragón, que exercia
les funcions de secretari.
Els
dos jurats, conjuntament, van atorgat el premi de periodisme
a l’escriptor i col·laborador de diversos diaris de
València i Barcelona Francesc de Paula Burguera i Escrivà
(Sueca, 1928) —de qui recentment s’ha editat
un recull de textos en què es ressegueix tota la seua tasca
com a columnista d’opinió—, «pels articles publicats
durant 1997 al diari Levante-El Mercantil Valenciano».
En aquests escrits —remarcava el dictamen del jurat—,
igual que en la seua llarga i fecunda vida periodística,
l’autor s’ha caracteritzat pels coneixements
i la defensa dels temes valencians i, molt especialment,
per la defensa de la identitat lingüística, la qual ha sabut
divulgar conjugant els criteris filològics, el bon humor
i la cordialitat, amb la claredat i l’eficàcia expositiva
que exigeix la comunicació de masses.»
Igualment
van atribuir el del llibre millor editat a La línia de
la mar, de Josep Palàcios (Sueca 1938), «mostra de la
seua saviesa en l’art de la tipografia». L’obra
està il·lustrada pel pintor Manuel Boix.
Els
guanyadors van rebre el símbol dels premis, una estatueta
de l’artista gràfic Rafael Amorós, i els diplomes
acreditatius. Maria Beneyto va estar representada per Josep
Ballester.
En el
variat panorama que ofereixen els certàmens literaris que
regularment tenen lloc al País Valencià, aquests de l’IIFV
semblen establir una forma pròpia en combinar l’estímul
a l’activitat literària amb el reconeixement de les
millors entre les nombroses recerques filològiques elaborades
al país. Són un punt de confluència que no s’interfereix
amb altres convocatòries i que miren de donar una major
repercussió social a l’activitat universitària.
L’IIFV
ha nomenat recentment la comissió encarregada de preparar
la convocatòria dels Premis de la Crítica per al 1999, en
els quals és probable que es modifiquen determinats aspectes
estructurals i organitzatius.