Diccionari dels sentiments

Després d’El bebé més dolç del món i d’El segle més nou del món,Tàndem torna a donar-nos l’oportunitat d’endinsar-nos en l’univers particular de Montse Gisbert que, en aquest cas, fa un recorregut per les emocions dels lectors, una per una.

Ja sabíem que el planeta de Montse Gisbert era tou i sense gravetat, de formes arrodonides, flexibles, de colors pastel que canvien de to a cada traç, a cada mil·límetre, i de xiquets d’ulls menuts. El que no sabíem encara era que, en aquest planeta
sense línies rectes, el pa que s’hi dóna és molt semblant del nostre, o potser idèntic? Perquè els xiquets de les il·lustracions travessen una a una totes les situacions que coneixem, és a dir, ens conten les emocions. És així com, en aquest llibre de petit format, a diferència dels llibres anteriors de l’autora a la mateixa editorial, veiem passar totes les emocions de la vida.
Les definicions tenen moltes lectures possibles, segons el nivell de coneixements del xiquet o de la xiqueta i, fins i tot, la tria que fem dels sentiments que hi volem resseguir pot adaptar-se també al nivell de coneixements del lector. O siga: al costat d’emocions bàsiques, com ara la por, la tristesa, l’alegria o la maldat, n’hi ha d’altres, que pertanyen
a un estadi cognoscitiu superior, com ara l’aprensió, l’exclusió, la decepció o el dubte. L’autora, però, ha resolt molt bé la possible dificultat que comporta definir aquest segon tipus d’emocions: en comptes d’abstraure’s com ho faria un llibre de filosofia, aquest petit conte, que, no ho oblidem, té com a destinatari un públic infantil, ens explica sempre com es materialitzen, a la pràctica, les emocions de les quals ens parla: «Arraulir-nos dins del llit mentre ens murmuren paraules d’afecte plenes de dolçor, deixar-nos acariciar… Rebre tota la TENDRESA del món». La il·lustració d’aquesta emoció, per exemple, ens mostra una mare que acotxa el xiquet al llit mentre li fa besos i carícies tous, tan tous com les formes arrodonides de Montse Gisbert.
Com sempre, els productes infantils de qualitat exigeixen –i en aquest cas això és bàsic– una comunicació fluida entre el xiquet o la xiqueta i l’adult amb el qual comparteixen el conte. Les petites (i grans) emocions de la vida és un diccionari dels sentiments, obert a l’anècdota i, alhora, a la reflexió. És una escala de joguina, els esglaons de la qual dependran de quines sensacions ja hem sentit i de quines encara no (l’orgull, la decepció, la impaciència?), una escala que anirem construint a fora del conte,en el nostre dia a dia, i a la qual, després, en aturar-nos a mirar el llibre, li posarem les cares dels xiquets d’ulls menuts. Després d’aquest bany de paraules i de colors pastel,però, hi ha el perill que el món de les línies rectes ens semble força més pastel, però, hi ha el perill que el món de les línies rectes ens semble força més inexplicable que la transparència de les definicions que haurem llegit.